AQUÍ US DEIXEM LA NOTÍCIA DE LA NOSTRA VISITA AL MUSEU.
VISITA AL MUSEU
DEL VERMUT
Activitat del projecte Reus, Paris, Londres.
El dia 9 de febrer de 2015, els alumnes de 5è A de
l’Institut Escola Pi del Burgar han anat a visitar el Museu del Vermut amb les
seves mestres.
El Sr. Joan Tàpias i la Sra. M. Rosa Borràs ens han
explicat moltes coses sobre la història del vermut a Reus.
Quan Reus era la segona ciutat de Catalunya junt amb
París i Londres, marcaven el preu de l’aiguardent.
El primer vermut de Reus es va fabricar entre el 1850
i el 1870.
Per a fer un bon vermut hem de posar vi, herbes
aromàtiques que se’n poden escollir fins a 514 segons el gust que es vulgui
donar al vermut; si el vermut és clar és que no hi ha posat caramel líquid,
contràriament al vermut negre conté caramel líquid. Sempre hi ha d’haver una
herba que es diu “donzell”, en alemany significa “vermut” i d’aquí ve el nom de
la beguda.
El Martini és el vermut més conegut, però no vol dir
que sigui el més bo, cadascú té els seus gustos.
Els egipcis utilitzaven el vermut com a medicina i va conviure durant molt de
temps aquesta finalitat curativa amb la d’aperitiu.
Actualment Itàlia, en primer lloc, i Catalunya en
segon lloc, són els països que més en produeixen.
A Reus solament queden tres fàbriques de vermut: Miró,
Iris-de Muller i Yzaguirre, tot i que aquesta darrera marca té la fàbrica al
Morell. Reus és considera la plaça on es fabrica el millor vermut. De tota
manera cadascú té el seu gust.
A les bodegues Salvat (situades a l’actual Parc de
Sant Jordi) i a les bodegues Rofes (al carrer de Sant Vicenç) hi havia uns
passadissos, que encara avui existeixen, que comunicaven les seves fàbriques
amb l’estació del nord, Reus-Avenida. Des d’allà sortien unes conduccions que
portaven el vi o el vermut directament al vagó, i d’allà es distribuïa.
Es va intentar construir un canal que anés de Reus
fins al port de Salou, i així no calia transportar el vermut cap a Salou perquè
es distribuïa molt cap a l’estranger.
Abans el vermut es servia amb sifó en un got petit i
una oliva, es deixava un dit sense omplir per qui volgués posar-hi sifó.
Avui hem après moltes coses, ens ha sorprès aquesta
col·lecció particular de més de 5.000 peces. Ha dit que quan el Joan tenia 24
anys el seu pare li va regalar una ampolla de vermut i en aquell moment es va
preguntar quants vermuts diferents hi havia, ja que ell, com molts de
nosaltres, es pensava que només n’hi havia tres.
